Els animals s'expliquen com bonament poden
El lleó
-Sóc un rei que només sua
d'aquella amagada por
de trepitjar-se la cua.
El be
-Quina cosa em passa a mi!
Em diuen "Be", i és la sola
paraula que jo els sé dir.
El mosquit
-Contra els que volen artistes,
però els voldrien de franc,
fet el meu poquet de música
prenc una gota se sang.
La rata
-A un ratolí temerari,
nebot meu, que és molt tossut,
dic: -Vols fer-te saberut?
Doncs rosega un diccionari.
(De Museu Zoològic, 1963)
El lleó
-Sóc un rei que només sua
d'aquella amagada por
de trepitjar-se la cua.
El be
-Quina cosa em passa a mi!
Em diuen "Be", i és la sola
paraula que jo els sé dir.
El mosquit
-Contra els que volen artistes,
però els voldrien de franc,
fet el meu poquet de música
prenc una gota se sang.
La rata
-A un ratolí temerari,
nebot meu, que és molt tossut,
dic: -Vols fer-te saberut?
Doncs rosega un diccionari.
(De Museu Zoològic, 1963)
* * *
El falcó
El falcó de llargues ales,
quin envestidor cruel!
tot seguit que veu la presa
es dispara des del cel.
Estén tot el seu plomatge
com en un adéu al cim;
urpes i bec es convenen
en el deler de llur cim
Bat les ales, mou les urpes
el tirà de cims llunyers;
presa que ell hagi topada,
no la topa ningú més.
El gall
-M'he guanyat cada lloança,
cada crit d'admiració!
Sóc el símbol de la França!
I al corral, quan ve pitança,
jo l'estreno, gall que só.
Ja qui em guaita ho endevina:
em pertoca de manar.
El meu bec no és de joguina
ni suporta cap gallina
l'espurneig del meu mirar
I si el sol, per la galvana
que sa jaça li encomana,
veu la boira i no la fon,
-Què fas? -crido- tarambana!
Treu el nas i alegra el món!
(De Bestiari, 1964)
El falcó de llargues ales,
quin envestidor cruel!
tot seguit que veu la presa
es dispara des del cel.
Estén tot el seu plomatge
com en un adéu al cim;
urpes i bec es convenen
en el deler de llur cim
Bat les ales, mou les urpes
el tirà de cims llunyers;
presa que ell hagi topada,
no la topa ningú més.
El gall
-M'he guanyat cada lloança,
cada crit d'admiració!
Sóc el símbol de la França!
I al corral, quan ve pitança,
jo l'estreno, gall que só.
Ja qui em guaita ho endevina:
em pertoca de manar.
El meu bec no és de joguina
ni suporta cap gallina
l'espurneig del meu mirar
I si el sol, per la galvana
que sa jaça li encomana,
veu la boira i no la fon,
-Què fas? -crido- tarambana!
Treu el nas i alegra el món!
(De Bestiari, 1964)
No hay comentarios:
Publicar un comentario